domingo, 24 de abril de 2011

FERRATA DEL PONOIG



El diumenge ens vam alçar amb males previsions meteorològiques, però vam decidir anar-nos-en fins a Polop de la Marina, per a pujar la ferrata del Ponoig. A l'arribar el dia clarejava prou, així que vam decidir pujar. A l'acabar la ferrata el temps es va posar perillós, així que vam decidir esmorzar en un altre moment i lloc. Acabant l'ultim Rappel, va començar a ploure. Però inclús ens deixa baixar fins al cotxe, on vam esmorzar i quasi quasi ens mullem.

PER LA SERRA DE ESPADA



Este passat Dissabte ens vam dirigir a la serra d'Espada, amb els amics del C.E. "Avant - La Costera", perquè ens ensenyaren el que serà la pròxima travessa amb autobus que organitza el C.E.C. el dia 21 de maig. A la excursió es podra vore una cova. Vos deixe unes quantes fotos perquè pugueu veure un poc el meravellós paratge que visitarem en maig.

          GRÀCIES ALS AMICS DEL C.E "AVANT - LA COSTERA."

domingo, 17 de abril de 2011

TRAVESSA LORXA - ALCALA DE LA JOVADA



El dissabte sobre les 7'15h del matí, ens vam donar cita prop de 60 socis del C.E.C. en el parc de Paquito el Xocolatero.Ens anàvem a Lorxa en autobus.
Una vegada a Lorxa ens vam equipar, i ens vam dirigir cap a la font d'Olbits, sobre les 10'00 h estem en la font on vam beure un poc d'aigua i vam continuar cap al pic de la Safor.Un poc abans d'arribar al pic de la Safor, parem a esmorzar. Després d'esmorzar vam visitar la cava i directes al pic, foto de rigor i cap avall. A buscar la població de Benisiva, era la nostra vinent parada, a l'hora de dinar. En efecte sobre les 14'30h vam entrar en la població com si d'una marabunta es tractara. Cervecetes, dinar, café i sobre les quatre ens vam dirigir cap a la Forada. Dura pujada en acabant de dinar. Abans d'arribar a la Forada, en la cova del moro, ens vam partir uns cap amunt a la Forada i altres cap avall a Alcala de la Jovada. Sobre les sis de la vesprada tots estàvem en Alcala. Unes estirades i a l'autobus de volta a Cocentaina.
Con sempre podeu entrar a la pagina de tracks i obtindre +info, del desnivell,Km...

domingo, 10 de abril de 2011

MARXA ESCOLAR 2011



Aquest diumenge 10 d'abril el Centre Excursionista Contestà ha organitzat la ja tradicional Marxa Escolar. Enguany la participació ha estat excel·lent, comptant amb més de 200 xiquets inscrits de tots el col.legis. Una xifra rècord a la historia recent del CEC. Més a més aquest any hem pogut guadir amb la presència dels xiquets de l´Alqueria d´Asnar, que han pujat expresament per fer l´excursió amb nosaltres.
A les 8'30 h del matí, més o menys, començava l´excursió cap a l'Alqueria d' Asnar. A mitat camí hem visitat l´Alcudia, i el seu renovat “llavador”.  El recorregut ha estat poc exigent, i hem anat progressivament baixant fins trobar el riu. Una vegada allí, un pont de fusta col.locat expresament per aquesta ocasió, ens ha ajudat a creuar el riu.
A les 10'30 h del matí arribavem al paratge de la Font de la Pedra a l' Alqueria d' Asnar, on començava la diversió. Mentre pares i acompanyants esmorzaven a un paratge molt bonic, els xiquets han pogut gaudir de les activitats preparades per ells. Hem tingut tirolines, pont tibetà, carrera de sacs, laberints de cordes i la corda. Tot un parc d'aventura pels més petits.
A les 13.00 h, els autobusos han començat a pujar als participants a Cocentaina, donant per acabada l'activitat.

Esperem que ho hàgiu passat bé !!!

Volem donar les gràcies a l' Excel·lentíssim Ajuntament de l'Alqueria d'Asnar per la seua col·laboració en aquesta activitat.

I especialment a tots els integrants del Centre Excursionista Contestà, que han participat en l'organització i realització d'aquesta activitat, ja que sense la seva ajuda no hagués estat possible.

lunes, 4 de abril de 2011

CARA NORD DEL TAILLON



SI PULSES SOBRE EL QUADRE DIALEG DE D'ALT PODRAS VORE EL NOM DE LES FOTOS


                                                       CARA NORD DEL TAILLÓN

L’últim cap de setmana de març, 4 companys del centre vam sortir cap al Pirineu Aragonés, en concret al Pic Taillón (3.144 mts.) per ascendir la Cara Nord.
El primer dia ascendriem fins la cabanya d’elèctriques que ens serviria com a refugi, i aprofitavem la vesprada amb la doble intenció d’obrir “huella” fins el Port de Bujaruelo i, si els núvols ho permitien, poder fer una ullada a aquesta majestuosa paret.
En paraules de Simón Elías “La seua visió des del Col de Tentes imprimeix certa angustia en l’alpinista que va a recorrer-la per primera vegada. Pareix com si en eixe moment totes les lectures sobre la paret, sobre la seua inclinació, i sobre el seu caràcter clàssic desaparegueren fruit d’una topada frontal.(...)Aquesta primera impressió atemoritza com un arma en el costat.” No estava molt equivocat, pero al mateix temps que pot atemoritzar, es tal el magnetisme que emana que no podem més que dessitjar ascendir per eixa piramide perfecta, que Patrice de Bellefón comparaba amb les construccions egipcies.
El dia del atac no ho teniem gens clar. Durant els dos dies anteriors l’oratge no acompanyaba gens, amb molts núvols i algún que altre ruixat i temperatures una mica elevades. El nostre estat físic també ens sembraba de dubtes. Afortunadament poc després d’alçar-se, cap a les 4 de la matinada, veiem com anaven obrint-se grans clars i amb poc material iniciavem l’ascens cap al Port de Bujaruelo. En arrivar vam poder contemplar la paret en tota la seua plenitud. Un dels companys va decidir tornar-se’n des d’ací, ja que tenia mal a un genoll. Els tres restants vam revisar el material del que disposavem. Una corda, tres tornillos de gel, tres pitons, unes poque express, cintajos i empotradors, a més del material personal. Perfecte. Podriem assegurar una cordada de tres.
Ja al peu de paret, vam analitzar els factors en contra: cap al migdia tornaria el mal oratge i nigún de nosaltres es trobava al 100% de les seues capacitats. Al final, com be va dir un de nosaltres, “sin prisa, pero sin pausa”. Com que la tècnica del ensamble no ens pareix segura vam optar per anar desencordats i si fora necessari ja assegurariem algún possible pas difícil. Així iniciavem l’ ascenció per un corredor inclinat despres del qual feiem una llarga travessia diagonal cap a la dreta per un sistema de corredors que ens deixava a l’extraplom del cim. L’estat de la neu donava molt que dessitjar amb condicions molt cambiants que unides al pati que cada vegada impressionava més, feien que extremarem les precaucions, subministrant bé les ja poques forçes que ens quedaven i mantenint la concentració per tindre sempre tres punts de segur afiançats durant la progressió, ja que es aquesta una pared molt dificil d’assegurar. Després de 5 hores, 700 mts. amb una inclinació de 50º de mitja (amb trams que ben bé arrivaven als 65º) coronavem, envoltats per una densa boira el cim del Taillón.
Xicoteta celebració i mosset ràpid.
Un no aconsegueix el cim fins que no baixa de la muntanya, i aquesta era ara la nostra preocupació. No han segut pocs els que descendint aquesta muntanya han acabat en un fatal desenllaç. Amb cornises de neu als dos costats de l’aresta cimera i la densa boira existent la probabilitat de desviar-se i precipitar-se al buid és elevada. . Nosaltres, per sort, comptavem amb GPS i el track del descens, que ens facilitarien enormement la “papeleta”. Poc després, el “Dedo” i la Brecha de Roldán ja constitueixen punts importants de referència que ens facilitarien el descens. Així i tot, la tornada cap al Port de Bujaruelo resultaria penosa, a causa de la boira de nou, i del fet de tindre que obrir “huella” sobre neu molt toba i profunda. Ja en la Cabanya d’elèctriques, recollida de la resta de material, un poleo calentet i cap a la “furgo”, a la que arrivavem 14 hores després d’una jornada inoblidable.
De tornada, analitzavem en gelat el que acabavem de fer, un somni que feia més de 15 anys que constantment acudia a nosaltres, l’aposta havia segut forta. Són moltes les publicacions que recomanen unes condicions idonees per a atacar aquesta paret. Nosaltres no les teniem, però podía més en nosaltres la possibilitat de convertir el somni en realitat , vam sopesar i vam respondre. Era la nostra aposta i ens la vam “currar”, pero tampoc oblidem –parafrassejant de nou a Simón Elías- que “les apostes en muntanya com en el salvatge oest poden acabar en tiroteig”.

                                                              Salut i muntanya.

domingo, 3 de abril de 2011

PAS DEL BANDOLER



L'excursió d'esta setmana ens porta fins a Bèrnia. S'anava a pujar pel Pas del Bandoler.Vam deixar els cotxes en la font de l'Algar "Callosa d'en Sàrria". Quan vam arribar nosaltres, ja estaven allí esperant-nos, gent vinguda de diferents municipis de la província d'Alacant i València, Canals, Xàtiva, Alacant,Xàbia, Albir. Ens vam posar les motxilles i vam començar a caminar. L'esmorzar el vam fer en un mas abandonat en companyia d'un cavall que també volia esmorzar. Despres de l'esmorzar va vindre la pujada per la pedrera, que ens portaria fins al Pas del Bandoler. Quan vam arribar al Pas del Bandoler la cosa canvia i s'escoltava "jo per ahí no puge"," a mi no m'arriba la cama". Però si que vam pujar i es que ens van arribar les cames. Passat este punt ens van dirigir a buscar el fort que seria la nostra vinent parada, però abans ens vam trobar amb uns bonics bous, que ens van fer canviar el nostre camí i passar per una "zona de difícil accés". Amb uns arraps i algun colp vam arribar a la pista. Una vegada ací ja va ser fàcil fins al fort. Vam arribar a la font per a dinar i que bo aigua per a refrescar-se. Despres del menjar tocava baixar, i així ho vam fer fins a la tornada als cotxes.
Esperem que vos haja agradat i vos hàgeu divertit. 
En les fotos mostrades hi ha fotos de Paco Valles .
Com sempre per a tindre mes info sobre la ruta podeu accedir a la pagina de tracks i descarregar o vore el recorregut, desnivell...

PER LA SERRA DE MARIOLA


Excursió del dia 27 de març, en esta ocasió hem anat a fer una Volta pel meravellós paratge de la serra de Mariola.El recorregut va ser pic negre, font de l'hedra, font de Sancho, mes de Llopis, i 8 piletes.
Les fotos que ara vós mostrem les va realitzar Jose Ramon.